ARNAU ALEMANY

2002, General, Painting

Description

ARNAU ALEMANY / 29 de juny – 2 d’agost 2002
“Olis, litografies i gravats”

El lloc de les coses
per Manuel Vázquez Montalbán

Estàn les coses al seu lloc? Arnau Alemany no es va pronunciar però suggereix un inquietant paisatge de cases sense ciutat, presumptament traslladades pel seu compte i risc a la recerca d’una presència singular, de la voluntat de ser més enllà d’un paisatge urbà convencional. O, potser siguin cases recordades i en cert sentit mortes, a manera d’aparicions sobre naturaleses de resurreccions tristes. El contemplador té la sensació de que fà un segon, quan ha mirat distretament l’horitzó, aquelles cases, aquells carrers, aquells transeünts, aquells tramvies no estaven i que la seva repentina entitat té a veure amb una cinquena dimensió que el pintor ha fet brotar a les seves espatlles. Potser estigui especulant des de la meva pròpia lògica i el pintor s’hagi limitat a decorar uns afores, per a que en aquell espai transcorri una història que duu aplaçada a la seva memòria.

Però, de tota manera, l’Eixample barceloní estava allí, sí, esperant més de cent anys a que Alemany sabés veure la seva plàstica de cementiri.

Serà Alemany un antic cadàver que vol endur-se una rere l’altra les cases que composaren la pàtria de la seva infància? Qui no és un antic cadàver i qui no voldria recomposar la pàtria de la infància amb cases i éssers retallables, a la mida d’obscurs desitjos? Fins aquí l’argument de l’obra. Una altra cosa és aquella màgica extranya llum filtre de capvespres seminuvolosos, que el contemplador atravessa si vol arribar a la corporeïtat de les cases fantasma. També és una altra cosa aquella composició on la casa protagonista rep les millors llums i imposa el seu llenguatge que sembla haver acceptat resignadament l’intrusisme de la pedra racionalitzada.

I la ironia, un segon filtre que proposa totes les burles possibles a la mirada arquitectònica i que incita a la lúcida consideració de que cada dia es construeixen runes que ens són contemporànies, de que tot allò històric és en si mateix arqueològic, inmediatament i final arqueològic. Canviant el lloc de les coses, Alemany ens demostra que encara és possible la sorpresa visual, mitjançant una pintura que algú ha relacionat amb el realisme màgic (…)