header

PER QUÈ UNA GALERIA D’ART EN UN POBLE DE LA SEGARRA?

La galeria està ubicada on hi havia l’antiga barberia i encara conserva la porta modernista, els terres de rajola hidràulica i les motllures de guix als sostres. Vèiem com el local de la barberia anava quedant cada cop més en l’oblit. Fou aleshores quan decidírem crear La Cerverina d’Art, doncs les bogeries si són controlades poden, fins i tot, esdevenir suportables. La nostra galeria està situada al bell mig del centre històric de Cervera, on tots ens coneixem bé i ens saludem pel carrer. La Cerverina d’Art pretén ser un foguer que duu vida i color al carrer Major i a aquest petit nucli històric de la vila, per que l’art és una forma d’entendre la vida, és una forma de viure, de pensar i de fer.



LA SEGARRA: EL PAÍS INTERIOR

És un territori de grans contrasts: sol, calor i sequedat a l’estiu i fred, gel i boira a l’hivern. País de cereals, vi, oli i ametlles, el paisatge canvia al ritme dels treballs del camp; marrons i ocres a les terres llaurades; verds brillants amb el creixement del cereal i el verd fosc a les alzines; grocs amb les espigues a punt de segar. País de castells, de pobles apinyats als cims dels turons, a les vals, i als partions dels sembrats encara queden retes dels antics alzinars. País de pedres calcàries amb les que es construïren els marges que tanquen i assenyalen els cultius, les petites cabanes de llauradors i pastors, les seves cases als pobles, els grans casalots dels antics senyors, les esglésies romàniques i gòtiques, els edificis públics i les muralles que tanquen la vila de Cervera.



CERVERA DE SEGARRA

La ciutat vella està enclavada en una petita muntanya anomenada el Coll de les Savines, el carrer Major serpenteja pel seu cim i els barris van baixant per les vessants fins a topar amb les muralles que envolten Cervera. Aquesta vila interior té una característica, possiblement única, doncs en un espai reduït de terreny es troben edificis monumentals que van des del Romanic fins a les expressions artístiques dels nostres dies, tot passant pel Gòtic, el Barroc, el Neoclassicisme, el Modernisme i totes les expressions de l’arquitectura i la construcció populars.