2006

> Exposicions

JOAN PORREDON / 13 de mayo – 29 de mayo

ANTONI TÀPIES / 3 de junio – 7 de julio

COL·LECTIVA "LA FIGURACIÓ DES DE PONENT" / 15 de juliol - 18 d’agost

• ARNAU ALEMANY, litografies
• JOSEP MARIA CODINA, escultura en fusta
• CARME MOCHOLI, pintura
• RAMON PUIGPELAT, pintura
• FRANCESC RUFES, pintura.

Des de fa un temps hi ha un grup de persones de diferents camps culturals que ha començat a opinar que la pintura acava a finals del XIX, es a dir abans de la gran revolució pictòrica en part motivada per la difusió de la fotografia que a la vegada alliberava a la pintura de ser un testimoni fidel de l’època.
Recordo a un d’aquest intel·lectuals televisius que explicava en un programa dedicat a escorxar a Picasso, que havia visitat L’Hermitage i quan havia arribat a les sales dedicades al segle XX, l’hi va dir a la guia que a ell no l’interesava la resta. No l’hi interesaven els Picasso de l’època blava, uns tempraners Kandinsky, Cézanne, Monet, Renoir, pintures de temes polinèsics de Gauguin, i obres de Matisse, Vlaminck, Dufy, Derain, Léger, res de res. El que crida l’atenció és que totes aquestes obres son totes figuratives, els Kandinsky de L’Hermitage son d’abans d’adintrarse en l’abstracció. A aquest senyor el que no l’hi agrada és la forma d’expresar la realitat en la pintura.
La realitat és interpretable; és, encara que realitat, subjectiva. La forma en que nosaltres mirem un paisatge estarà determinat per la nostra psicologia, pel moment subjectiu pel qual estem passant, i és així com a alguns de nosaltres el mateix paisatge ens sugereix goig i a altres donarà melàngia. La fotografia i el desenvolupament dels audiovisuals dóna la possibilitat a la pintura a expresar la subjectivitat de la mirada.
Apartir d’aquesta premisa o manifest presentem l’exposició La Figuració des de Ponent, on artistes relacionats d’una o altre forma amb aquestes terres ens mostren el com veuen la realitat. Invitem a traspasar les portes que l’intelectuel televisiu no va voler obrir per a mirar el que van mirar els pintors del segle XX i que els nostres pintors del XXI segueixen mirant amb els ulls obertament tancats i amb mirada llúcida.
Santiago Serrano Maya

Obra d’art i risc.

Normalment les obres d’art no presenten riscs per la seguretat de les persones, es conèixen alguns casos com quan es va trencar una de les sirgues que sostenen l’escultura de Chillida al Parc de les Aigües de Barcelona, tambè hi ha el cas del nen que va sofrir un accident quan va pujar a una reproducció en guix d’un pinacle al museu dedicat a Gaudí a la Sagrada Familia també a la ciutat comtal. Les obres d’art sí rebren atentats per part de les persones amb una relativa freqüència; la Pietat de Miquelàngelo ha estat atacada amb un martell, igual que el seu David, diferents quadres han sigut maltractats a ganivetades, els han llençats àcids i pintures; guixats amb rotuladors, llapissos i bolígrafs. En el cas de les escultures públiques són robades completes o per peçes; a Barcelona a Pau Casals l’hi han pres varies vegades el violoncel; l’escultura de Rebull, a la plaça de les Naves, l’han decapitada també varies vegades. A més a més, és clar, els robatoris per raons crematístiques que patèixen totes les obres d’art (el Crit, de Munch encara està desaparegut).
Aleshores resulta estrany llegir que una obra d’art produeixi morts per accident com va pasar a el Riverside Park, en la localitat de Chester-le-Street, al nord-est d’Anglaterra on una escultura inflable de Maurice Agis, es va desprendre dels seus ancoratges i es va elevar quaranta-cinc metres amb els visitants al seu interior, van morir dues persones i altres van resultar ferides. El Dreamscape (Paisatge de somnis) te cinc metres d’alçada i el seu tamany equival a la meitat d’un camp de futbol, en ell entraven els visitants-expectadors-amants de l’art i interactuaven amb paisatges en canvi constant. Perque des de fa un temps tot ha d’interactuar; abans anaves a la platja a disfrutar de l’aire lliure, del sol, del so de les onades; ara no, ara es va a interaactuar, a fer coses. El mateix succeeix amb l’obra d’art que ha de ser interactiva, ha de ser un objecte amb el qual tu facis coses; amb els museus pasa el mateix, interactuen. Ja no es suficient observar, veurer, mirar i disfrutar amb la bellessa que es pot rebre d’una obra d’art aquesta ha de poder ser interactuada. Em passat de la reflexió a l’acció.
La Cerverina d’Art presenta una col·lectiva no interactiva fins el 18 d’agost titulada la Figuració des de Ponent on els artistes ens mostren diferents maneres de veurer la realitat.

Santiago Serrano Maya.
Galeria La Cerverina d’Art


COL·LECTIVA "PODER POLÍTIC, PATRIMONI I CULTURA" / 19 de agost – 8 de setembre

L’any 1995 es va obrir La Cerverina d’Art al bell mig del carrer Major de Cervera i al bell mig de la Segarra, amb la vocació de dinamitzar el carrer i amb l’objectiu de donar a conèixer l’obra plàstica a les conrades de Ponent. Durant aquestes temporades hem comprovat la difícil relació que hi ha entre poder polític, en tots els seus nivells, la preservació i defensa del patrimoni que no és res més que el llegat que hem rebut de la Història i la cultura com a eina de creixement de la ciutadania. Ara i desprès de l’afer del carrer Major de la nostra ciutat on la ciutadania va oposar-se a unes reformes que s’han demostrat innecesàries i arbitràries us convidem a participar en aquesta col·lectiva presentada per a reflexionar i fer pensar a l’expectador sobre aquestes relacions.