1997
> Veure
Imatges
>
Exposiciones
CRISTINA
ORTIZ / 10 de mayo – 1 de junio
“Anthropos I”
ÁNGEL HERMOSA / 7 de junio – 27 de junio
PEPA ARMENTÉ / 28 de junio – 18 de julio
CARMEN PRESAS / 19 de julio – 1 de agosto
DOLORS PUIGDEMONT / 2 de agosto – 15 de agosto
LLUÍS NIUBÓ / 15 de agosto – 19 de agosto
Fiesta de San Magín: “Sant Magí: L’aigua”
QUERALT SERRANO PORREDON / 20 de agosto – 5 de
septiembre
“Expresionismo figurativo: Para ver el infinito cierra los
ojos”
Queralt
de Ramon Turull
És un gran goig per als ulls del cos i de l’ànima, Queralt
Serrano i Porredon, l’exposició de pintura en acríl·lic i
olis que fins el cinc de setembre tens oberta a LA
CERVERINA D’ART, tan cerverina i tan artística.
Profà com un és, entre moltes coses, en l’art modern i de
l’altre, em vaig encarar amb la teva mostra com ho faig amb
totes les manifestacions escollides: netejades les ulleres
de l’esperit; deixant al dintell de la galeria tota mena de
disposicions i escoltar, sense massa ganes d’intentar
interpretacions agosarades, allò que em diu la vida de les
formes, dels colors, dels relleus, dels contrastos, de
l’harmonia que els lliga, de la poesia que desprèn, del
misteri interior que aflora a la pell de les obres
exposades. Primer per impactar, com dieu els joves, i
després la impressió reposi i sedimenti i ens faci sentir
tota la càrrega d’una emoció encantada.
Encara que no fos per una vegada, m’agradaria saber-me
iniciat en l’art de parlar d’art, en el domini d’aquells
termes tècnics i savis que saben embolcallar de criteri,
d’opinió penetrant i convençuda, un paisatge forjat amb
tantes hores de pensar i ofici. Però com que un no és del
gremi i es considera massa grandet per a ingressar-hi ni
que fos per la finestra d’un curset per correspondència,
m’atenc al que tinc, compto amb els meus dits i reaciono
segons la condició i el gruix de les meves cordes. I elles
m’asseguren que he sortit de la galeria amb el mateix
pentagrama bellament musicat per les teves notes, amb el
vas de la meva expectació plè dels teus sabors de fantasia
i de joventut. Ah, i amb ganes de repetir la visita, com he
fet amb calma i detenció, per a trabar ben trabats l’afecte
i l’efecte que m’han causat l’expressió de les teves
creacions.
Separant-ne deus pels teus pares, Pilar i Santiago, que amb
vents tan constants i serens impulsen la Cerverina, rep un
ram de vint roses, Queralt de vint anys. I un petó al front
sota el que germinen tantes senderes, tantes llums i tantes
crides per bastir amb elles un món personal, ric de
vibració, de plàstica i de color.
(Texto
extraído de la revista “Segarra”, viernes 29 de agosto de
1997)
Colectiva
/ 26, 27 y 28 de septiembre
“Colectiva de artistas de Cervera”